Formulació inorgànica

Sals binàries: com formular-les i anomenar-les

Guia per a ESO, batxillerat i PAU/PBAU. Aprèn a ordenar els elements, compensar les valències i distingir les nomenclatures.

Què és una sal binària?

És un compost format per dos elements diferents, sense oxigen ni hidrogen. Pot estar format per un metall i un no-metall, com NaCl, o per dos no-metalls, com CCl4.

L’element que actua amb nombre d’oxidació negatiu s’anomena amb l’acabament −ur: clorur, bromur, iodur, fluorur, sulfur, fosfur, arsenur, carbur… Aquest element utilitza la seva valència negativa, que és única en aquest context.

Recorda: a la fórmula s’escriu primer l’element que actua amb nombre d’oxidació positiu i després el que actua amb nombre d’oxidació negatiu. En el nom, l’ordre s’inverteix: FeCl2 és clorur de ferro(II).

ElementsValència negativaTerminació
F, Cl, Br, I−1fluorur, clorur, bromur, iodur
S, Se, Te−2sulfur, selenur, tel·lurur
N, P, As, Sb−3nitrur, fosfur, arsenur, antimoniur
C, Si−4carbur, siliciur

De nom a fórmula

Nomenclatura de nombre d’oxidació

  1. Identifica l’element acabat en −ur i assigna-li la seva valència negativa única.
  2. Escriu primer l’altre element i mira el nombre romà, si n’hi ha, per saber-ne el nombre d’oxidació positiu.
  3. Creua els valors absoluts, simplifica els subíndexs si cal i comprova que la suma sigui zero.

Exemple: clorur de ferro(III)

El ferro és Fe3+ i el clor és Cl. Fan falta tres clors per compensar el ferro: FeCl3.

Nomenclatura de càrrega

S’utilitza quan el primer element és un metall. La càrrega apareix entre parèntesis amb el signe: bromur de níquel(3+) dona NiBr3. Si el metall només té una càrrega habitual, no s’indica.

Nomenclatura de composició

  1. Els prefixos mono-, di-, tri-, tetra-, penta-, hexa… indiquen directament el nombre d’àtoms.
  2. Escriu els elements amb els subíndexs indicats, sense calcular nombres d’oxidació: difosfur de trimagnesi → Mg3P2.

De fórmula a nom

Nomenclatura de nombre d’oxidació

  1. Assigna la valència negativa única a l’element de la dreta.
  2. Calcula el nombre d’oxidació de l’element de l’esquerra perquè la suma sigui zero.
  3. Escriu el nom acabat en −ur de… i afegeix el nombre romà si l’element pot actuar amb més d’un valor.

Exemple: PbS2

Cada sofre és −2; dos sofres aporten −4. El plom ha de ser +4: sulfur de plom(IV).

Nomenclatura de càrrega

Només s’aplica quan l’element positiu és un metall. FeCl2 és clorur de ferro(2+). No s’aplica a compostos entre no-metalls com CCl4 o SF6.

Nomenclatura de composició

Compta els àtoms i usa els prefixos corresponents: CCl4 és tetraclorur de carboni i SF6 és hexafluorur de sofre.

FórmulaComposicióNombre d’oxidacióCàrrega
NaClclorur de sodiclorur de sodiclorur de sodi
FeCl2diclorur de ferroclorur de ferro(II)clorur de ferro(2+)
CuBrmonobromur de courebromur de coure(I)bromur de coure(1+)
Mg3P2difosfur de trimagnesifosfur de magnesifosfur de magnesi
CCl4tetraclorur de carboniclorur de carboni(IV)
SF6hexafluorur de sofrefluorur de sofre(VI)

Errors freqüents

Practicar aquest tipus de compostos

En obrir-se Inorgànica, la fila de Sals binàries ja estarà seleccionada.