Formulació inorgànica
Peròxids: com formular-los i anomenar-los
Guia per a ESO, batxillerat i PAU/PBAU. Aprèn a reconèixer el grup peròxid i a aplicar cada nomenclatura.
Què és un peròxid?
Un peròxid és un compost que conté el grup peròxid, O22−. Els dos oxígens estan units entre si i cadascun té nombre d’oxidació −1.
Atenció: en els òxids, l’oxigen té −2; en els peròxids, cada oxigen té −1. CaO és òxid de calci, mentre que CaO2 és peròxid de calci.
Regla fonamental: el grup O2 s’ha de conservar sencer. No se simplifica ni se separa, perquè deixaria de representar un peròxid.
De nom a fórmula
Nomenclatura de nombre d’oxidació
- Escriu el símbol de l’element i el grup peròxid O22−.
- Llegeix el nombre romà, si n’hi ha, per saber el nombre d’oxidació de l’element.
- Compensa les càrregues tractant O22− com un sol grup i conserva els dos oxígens.
Exemple: peròxid de coure(II)
El coure és Cu2+ i el grup peròxid és O22−. La proporció és 1:1: CuO2.
Nomenclatura de càrrega
S’utilitza en els peròxids metàl·lics. La càrrega del metall apareix entre parèntesis amb el signe: peròxid de coure(1+) dona Cu2O2.
Nomenclatura de composició
- Els prefixos indiquen directament el nombre d’àtoms: di-, tri-, tetra-, hexa…
- Escriu els subíndexs sense calcular nombres d’oxidació: diòxid de disodi → Na2O2.
Nomenclatura tradicional
En aquesta família, aigua oxigenada és el nom tradicional del peròxid d’hidrogen, H2O2.
De fórmula a nom
Nomenclatura de nombre d’oxidació
- Identifica el grup O22−.
- Calcula el nombre d’oxidació de l’altre element.
- Escriu peròxid de… i posa el nombre romà només si l’element pot actuar amb més d’un valor.
Exemple: Cu2O2
El grup peròxid aporta −2; els dos àtoms de coure han d’aportar +2 en total, de manera que cada coure és +1. El nom és peròxid de coure(I).
Nomenclatura de càrrega
En els peròxids metàl·lics, indica la càrrega del metall amb el signe si en pot tenir més d’una: CuO2 és peròxid de coure(2+).
Nomenclatura de composició
Compta tots els àtoms i usa els prefixos corresponents: Al2O6 és hexaòxid de dialumini.
| Fórmula | Composició | Nombre d’oxidació | Càrrega / tradicional |
|---|---|---|---|
| H2O2 | diòxid de dihidrogen | peròxid d’hidrogen | aigua oxigenada |
| Na2O2 | diòxid de disodi | peròxid de sodi | peròxid de sodi |
| CaO2 | diòxid de calci | peròxid de calci | peròxid de calci |
| Cu2O2 | diòxid de dicoure | peròxid de coure(I) | peròxid de coure(1+) |
| CuO2 | diòxid de coure | peròxid de coure(II) | peròxid de coure(2+) |
| Al2O6 | hexaòxid de dialumini | peròxid d’alumini | peròxid d’alumini |
Errors freqüents
- No donis −2 a cada oxigen: en un peròxid, cada oxigen té −1.
- No confonguis CaO amb CaO2: el primer és un òxid i el segon és un peròxid.
- No simplifiquis Na2O2 a NaO: desapareixeria el grup peròxid.
- No posis la nomenclatura de càrrega al peròxid d’hidrogen; s’aplica als peròxids metàl·lics.
- Recorda que aigua oxigenada és el nom tradicional de H2O2.
En obrir-se Inorgànica, la fila de Peròxids ja estarà seleccionada.